Història de les flors premsades

Des de molt antic s’han conservat i premsat plantes, ja sigui per motius científics, com a record o per exposició. L’exemplar més antic de premsat de flors, va ser descobert en una tomba egípcia del segle 300 a.C.

Al Japó l’art de premsar flors, secar-les i crear il·lustracions s’anomena Oshibana. Durant el segle XVI, s’ensenyava aquesta tècnica als guerrers samurais per controlar l’ansietat i l’estrès. Premsant plantes adquirien paciència, concentració i a viure amb més armonia amb la natura.

De la mà del Japó va arribar el premsat de plantes a l’Anglaterra victoriana del segle XIX. Activitat que es va convertir en el passatemps preferit de les senyores de la classe alta, fins i tot la reina Victoria. Recollir flors, premsar-les, secar-les… pot semblar una activitat romàntica i superficial, però va servir perquè moltes dones d’aquesta època s’interesesin per la botànica i la història natural, temes reservats fins aleshores pels homes. Així va nèixer el ̋Pressed Flower Art ̋ que es va estendre pels Estats Units i països de la Commonwealth. Artistes de destacats de l’època foren: Emily Dickinson i Gertrude Tredwell, les obres de les quals han arribat fins a nosaltres.

Durant el segle XIX, principis del XX els peregrins i turistes que viatjaven per Terra Santa, s’enduien com a record flors del país, aplanades entre els seus llibres. Es conseven àlbums d’aquesta època que a més de les plantes premsades incloïen versicles de la Bíblia, junt amb imatges religioses.

Actualment, l’art de les flors premsades s’ha convertit en una artesania i un hobby. Molts dissenyadors i artistes es dediquen a plasmar la naturalesa en les seves obres mitjançant el premsat de plantes.

Fonts:
Fundación Tierra Santa
Merchant’s House Museum
El arte de las flores prensadas, W. Eugene Burkhart